COBLA

Què és una cobla? Quin tipus de música toca?

Una cobla és una agrupació de músics que toquen la música pròpia del nostre país: la sardana.

Què és una sardana?

Segons el diccionari, una sardana es podria definir com una dansa i cançó tradicional i de carrer catalana. La ballen un nombre indeterminat de balladors agafats per les mans, en rotllana. Una altra definició, menys acadèmica però més sentida és la del poeta Joan Maragall, quan en el seu Elogi de la Sardana diu: "La sardana és la dansa més bella de totes les danses que es fan i es desfan, és la mòbil, magnífica anella que amb pausa i amb mida va lenta oscil·lant". També podem definir la sardana com una forma de fer exercici, de conèixer gent, de sortir de casa i de gaudir d'una música i d'una dansa amb companyia d'altra gent. És a dir: les sardanes són una forma de passar-s'ho bé.

Quins tipus de sardana hi ha?

Principalment podem parlar de sardanes per a ballar (les que més solen agradar als balladors), les sardanes de concert (contenen elements qualitatius propis de la seva execució en una sala de concerts) i sardanes cantades, etc. Però una cobla no toca tan sols sardanes: la sardanova és mescla del jazz amb la sardana, mantenint l'estructura d'aquesta, però a vegades, depenent de la peça, es canvien el components.

Història de la cobla

La cobla, com a conjunt musical, és molt antic, tot i que els seus instrument han anat variant, sobretot a partir del segle XIX. A finals del segle XVI ja es troben joglars en conjunt d'onze instruments: viola d'onze cordes, rabaquet, citra, guitarra, saca boxo, dos tenores, flauta i tamborí de cordes. Cap al segle XIX, les cobles estaven formades per tres o quatre músics, als quals en ocasions se n'afegia algun altre, amb els instruments següents: flabiol i tamborí, tarota o tible i cornamusa o sac de gemecs, instrument que més tard fou substituït per la tenora. Més tard, Pep Ventura va reestructurar la cobla cap una estructura actual.

Per regla general en una cobla hi ha11 persones: d'esquerra a dreta i a la fila del davant, els instruments són: un flabiol i tamborí, dos tibles i dues tenores. També d'esquerra a dreta, però a la fila del darrere, els instruments són: dues trompetes, un trombó, dos fiscorns i un contrabaix.

La nostra Cobla

La major part de cobles de les comarques gironines tenen o han tingut un músic provinent de la nostra formació.

Hem estat la primera Cobla Infantil de Catalunya i quasi segurament de tot el món. L'any 1996 i en reconeixement al mèrit en la formació de joves músics de cobla i en la difusió de la sardana, la Generalitat de Catalunya va concedir la Creu de Sant Jordi al nostre fundador, el pare Joaquim Alqueza sf.

La nostra Cobla NO és una cobla totalment característica, ja sigui per l’edat dels seus components com per la quantitat d'aquests, que de vegades poden ser més de 20 músics tocant alhora.

L’extens treball de la cobla es tradueix musicalment en un ampli i variat repertori que comprèn no només sardanes per audicions i aplecs, sinó música lliure per a cobla, és a dir, obres en concerts o en concursos de colles sardanistes, música tradicional catalana, cercaviles o balls vuitcentistes. Un altre vessant de l’activitat de la cobla és l’acompanyament musical d’elements del seguici festiu, en la festa major, sessions de demostració per a centres educatius, música religiosa adequada per les processons i oficis.

Des de fa relativament poc ja hi tenim uns quants nois i noies que estan assajant i comencen a aprendre per tal de que, dintre d'un temps puguin anar a tocar.

Els divendres per la nit, tots els membres de la cobla es reuneixen per a assajar a la sala d'assaig de l'escola de música, sempre sota la direcció del Sr. Jordi Sacristán.